Aquest vídeo ens parla sobre el desplagament de la competència digital, entendre l'objectiu que persegueix, a més de reflexionar i entendre que no només aquesta competència està relacionada amb la utilització dels ordinadors.
Per tant, par dient que l'objectiu :"És que tots els alumnes puguin assolir els coneixements digitals necessaris per tal que es pugui desenvolupar com a ciutadà en una societat altament tecnificada".
Està parlant llavors de ciutadans que sapigan desenvolpar-se dins la seva societat canviant, de manera que aplica uns coneixements versàtils que se'l permeten fer.
A l'aula sobre la tecnologia digital intervenen tres escenaris diferents:
- Aprendre de la tecnologia: Llegir un article de la Wikipedia en classe (recursos, llibres de text, digitals, etc) Aquest no està contemplat en les competències digitals.
- Aprendre sobre la tecnologia: Un exemple seria un alumne que edita un article de la Wikipedia (objecte d'aprenentatge).
- Aprendre amb la tecnologia: un exemple és un alumne que també està treballant amb la Wikipedia però està fent un mapa conceptual, utilitzant altres programes específics d'elaboració de mapes conceptuals, per tal d'extreure unes idees claus d'aquest article de la Wikipedia (Entorns d'aprenentatge).
Tant el currículum de primària com de secundària comparteixen les mateixes 4 dimensions per tal d'ensenyar les TICs a les escoles:
- Dimensió que versa en aprendre sobre la tecnologia.
- Dimensió que versa en aprendre amb la tecnologia.
- Dimensió que versa en aprendre amb la tecnologia.
- Dimensió que versa en aprendre amb i sobre la tecnologia.
Aquestes dimensions acullen competències que són acollides tant pel currículum de primària, com de secundària.
Orientacions metodològiques:
Valor afegit: No fa falta utilitzar les tecnologies si no et dóna un valor afegit respecte a no fer-les servir. Estalvi d'energia, propiciar el treball cooperatiu, l'ús d'estratègies cognitives de nivell superior.
En tot lloc i moment: Els mestres són responsables de la competència digital de l'alumnat, s'ha d'aprofitar situacions quotidianes útils, en la vida de l'alumnat i escolar.
Aprenentatge entre iguals: propicia el treball cooperatiu a l'aula (Entorns d'aprenentatge hi ha molts al núvol), el mestre fa un paper de guia a l'aula, proposa i llença reptes atractius als seus alumnes.
Aprenentatge personalitzat: recorre camins diferents i obtenint resultats diferents, de manera que puguin utilitzar les seves pròpies intel·ligències preferents i respectar el seu ritme evolutiu.
De forma natural: aprenentatges significatius per ells, que parteixen dels seus interessos i els motivi.
Aprenentatge no formal: aprofitar els coneixements dels infants en entorns informals, el mestre no ha de pretendre saber més que els seus alumnes, justament ha d'aprofitar els coneixements que ells tenen per posar-les el toc més acadèmic.
Aprenentatge al llarg de la vida: l'aprenentatge no s'acaba en l'etapa escolar, i ha de donar eines per què puguin fer-lo, criteris de cerca a Internet, habilitats de treball col·laboratiu, etc. tant per a primària com a secundària.
Ens porta a una realitat inherent, el fet que els infants sapigan més que el mestre i que es pugui veure d'una altre manera per tal de poder aconseguir més aprenentatges d'aquell mateix concepte, el fet d'aprendre segons els teus interessos, i al teu ritme, sense la necessitat de estar repetint sense entendre i sense descobrir de diverses maneres un mateix concepte, el fet d'acceptar que no tots aconseguim el mateix i poder compartir-lo, però també tenir molt clar que si no aporta cap valor afegit, no té sentit fer servir les TICS, per exemple quan es treballen les textures i conceptes amb mètode Montessori, un cop es pugui viure aquest procés, crec que es pot passar a la part més virtual, aquell que mitjançant el so, es pugui recordar el que s'ha fet abans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada